Desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge amb aire comprimit (CAES).
Es tracta d’un projecte de recerca i innovació que té per objectiu desenvolupar un sistema d’emmagatzematge elèctric a partir de la compressió i descompressió d’aire amb un rendiment acceptable. La dimensió considerada és a nivell de MWh o desenes de MWh.
Actualment hi ha diverses instal·lacions al món que usen aquesta tecnologia, però les que realment tenen un historial de funcionament important, son molt grans, per instal·lacions el cost benefici no és prou important principalment per les pèrdues en calor i fred.
En què consisteix l’emmagatzematge amb aire comprimit?
L’aire comprimit es presenta com un bon candidat a ser utilitzat com a mitjà per a guardar energia (elèctrica en aquest cas, però també podria ser mecànica o d’altres tipus).
Quan tenim un excés de generació elèctrica, es poden utilitzar els excedents per a fer funcionar una bomba que comprimeixi aire en una cambra. Aquest aire es pot mantenir comprimit durant llargs períodes de temps, i en el moment en que la generació és deficient, pot deixar sortir a través d’una vàlvula. L’expansió que es produeix en l’aire que surt acciona una turbina o sistema similar per tal de generar energia elèctrica.
Idealment, l’energia recuperada gràcies a la turbina podria arribar a ser igual a la que havíem utilitzat per la compressió, i el que aconseguim per tant és conservar energia elèctrica en el temps. En la realitat però, i igual que en qualsevol altre sistema d’emmagatzematge, sempre es produeixen pèrdues mecàniques i tèrmiques que impedeixen que el rendiment del sistema sigui del 100%.
Comparant aquest tipus de sistema amb un d’emmagatzematge per bateries, observem que el principal inconvenient és que els rendiments que es poden aconseguir són inferiors. Com a avantatges, però, veiem que aquests sistemes tenen capacitats molt més altes (en l’ordre de MWh o desenes de MWh), i l’energia pot ser emmagatzemada durant períodes molt més llargs (en l’ordre d’anys). Per altra banda, la instal·lació és molt més econòmica (sobretot si es pot utilitzar una cavitat subterrània natural com a cambra d’alta pressió) i no depèn de materials no autòctons i de tants agents químics perjudicials pel medi ambient com les bateries.
És important seguir innovant en aquest camp, reduint al mínim possible les pèrdues energètiques d’aquesta tecnologia, per tal poder considerar-la una alternativa més sostenible en front dels sistemes d’emmagatzematge convencionals.
